Les millors imatges per desitjar bon nadal
Celebrem les festes amb aquesta col·lecció d’imatges per desitjar un bon Nadal. Des de Felicitacions de Nadal tradicionals fins a opcions creatives, aquesta selecció ofereix una varietat per a tots els gustos.
Envia les teves Felicitacions de Nadal per WhatsApp amb facilitat. Escull entre imatges amb paisatges nevats, decoracions brillants, i elements festius per compartir l’esperit nadalenc.
Bon Nadal!
Els millors pessebres de Girona
Girona es vesteix de gala cada Nadal amb una de les seves tradicions més encantadores: els pessebres vivents. En aquest publicació us portem un recorregut pels més destacats pessebres vivents de la província de Girona, on la història del Nadal pren vida a través de representacions plenes de devoció i art. Des de nous pessebres fins a pessebres amb molta història i tradició, cada pessebre vivent ofereix una experiència única, amb personatges locals que representen escenes bíbliques en entorns naturals i arquitectònics impressionants.
Endinsem-nos en aquest viatge nadalenc per descobrir els racons més especials de la província, transformats en escenaris vius d’una de les històries més antigues i estimades.
Coneixeu o trobeu a faltar algun pessebre? ens ho podeu envia via whatsapp! L’afegirem!
La màgia del Nadal es manifesta de maneres úniques en cada casa, i una forma especial d’afegir calidesa i personalitat a aquesta temporada és a través de la decoració. Les boles de Nadal personalitzades són una tendència encantadora que aporta un toc distintiu a l’arbre de Nadal. On Anem Avui, t’oferim un llistat d’algunes propostes de fer aquest Nadal inoblidable amb boles i decoració de Nadal personalitzades.
Llibre Guinness dels Records a Girona
Aquest dissabte és el dia Mundial dels Records Guinness.
Heu pensat o somiat en fer algun? Teniu o coneixeu algú? Sempre he pensat que es una cosa ben curiosa.
El Dia Mundial dels Records Guinness.
Que tot tingui una celebració ho sabem, però aquest dia, els límits de la imaginació i la realitat es difuminen, donant lloc a proeses tan sorprenents com divertides. I en aquest món de Records Guiness extraordinaris, la província de Girona no es queda enrere, demostrant que fins i tot en els racons més inesperats, l’extraordinari espera ser descobert.
Avui us porto un recorregut per alguns dels rècords més inusitats i encisadors de la província de Girona:
A Girona, el duo rus Duo Wizards ha establert un nou rècord Guinness durant el Festival Internacional de Circ Elefant d’Or. En la semifinal blava del festival, han superat l’anterior marca de 24 canvis de vestuari en un minut, realitzant 30 canvis en només 39 segons, una exhibició sorprenent d’agilitat i coordinació.
Quasi un Quilòmetre de Punta de Coixí a Olot, d’aquesta manera Olot va entrar als rècords Guinness amb gairebé un quilòmetre de punta de coixí, una tradició artesanal que es va elevar a una escala monumental. Aquest rècord parla de la paciència, la dedicació i l’amor per l’artesania tradicional.
La Botifarra Dolça Més Llarga del Món a Figueres va ser un homenatge a Dalí, els carnissers de Figueres van crear la botifarra dolça més llarga del món. Aquesta proesa no només és un tribut al geni surrealista, sinó també a la riquesa gastronòmica que tenim.
El 14 d’agost del 2011 a Platja d’Aro, es va establir un nou rècord Guinness amb 400 persones aplicant-se crema solar al mateix temps a la platja Gran. Aquest esdeveniment va superar el rècord anterior de 250 persones, que havia estat registrat a Bèlgica.
La concentració de rucs catalans que va tenir lloc a la fira de Sant Martirià de Banyoles ha estat oficialment reconeguda com a rècord Guinness. Durant aquesta trobada, celebrada al parc de la Draga de Banyoles, es va formar la línia més llarga de rucs catalans, comptant amb cinquanta-tres animals, i ara s’ha rebut la certificació oficial d’aquest rècord mundial.
El rècord de pujar més esglaons consecutius mentre es manté una persona equilibrada sobre el cap és de 100, aconseguit per Giang Quoc Nghiep i Giang Quoc Co (tots dos de Vietnam) a Girona, Catalunya, Espanya, el 23 de desembre de 2021. Aquest número ja formava part de l’espectacle de circ dels germans Giang, però van voler desafiar les seves habilitats fent alguna cosa encara més difícil. Els germans van trencar aquest rècord el 2016 pujant 90 esglaons, però van ser superats amb 97 esglaons per Pablo Nonato i Joel Yaicate dos anys després. Aquesta vegada han tornat al mateix lloc, la Catedral de Girona (Espanya), per recuperar el seu títol, pujant 100 esglaons en 53,6 segons!
El 25 d’agost de 1987, Platja d’Aro va ser l’escenari de la paella més gran del món, servint a 60.000 persones. Aquesta colossal paella va incloure 3.700 kg d’arròs, 300 kg de carn, 1.500 kg de tomàquets, 400 litres d’oli i 3.000 litres d’aigua, juntament amb all, pebrot i pèsols.
Wesley Williams, en el marc del Festival Internacional del Circ Elefant d’Or, ha recorregut 10,51 metres en un monocicle de 8,87 metres d’altura, el més alt del món fins ara. Tot i que més tard el va superar
Coneixeu més? ens les podeu enviar i així les afegirem.
La minisèrie “La llum que no pots veure“, disponible a Netflix des del 2 de novembre de 2023, és una adaptació de l’obra guardonada d’Anthony Doerr, que transporta l’espectador a través d’una narrativa situada en la França ocupada pels nazis durant la Segona Guerra Mundial. La història es concentra en la jove cega francesa Marie-Laure, que fuig de París amb el seu pare portant amb ella un diamant d’incalculable valor, i Werner, un soldat alemany la tasca del qual és rastrejar transmissions de ràdio il·legals. Les seves vides s’entrellacen en un context de supervivència i humanitat enmig de la devastació de la guerra.
A casa l’hem vista aquesta setmana. RECOMANADA!
Shawn Levy, conegut pel seu treball en comèdies i sèries com “Stranger Things“, assumeix la direcció d’aquest drama d’època, marcant la seva primera incursió en aquest gènere. Levy destaca per la seva voluntat d’oferir una narrativa visualment rica i emotiva, fonamentada en la resiliència i les connexions humanes.
Un element significatiu de la producció és el càsting conscient de les protagonistes. Aria Mia Loberti i Nell Sutton, que interpreten a Marie-Laure en diferents etapes de la seva vida, són actrius amb discapacitat visual, la qual cosa afegeix una capa d’autenticitat a la representació del seu personatge. Aquesta decisió subratlla un compromís ètic i creatiu per part del director per retratar de manera realista l’experiència de la ceguesa.
La sèrie també compta amb la participació d’actors consagrats com Mark Ruffalo, que encarna al pare de Marie-Laure, i Hugh Laurie, en el paper del seu tiet avi, un personatge marcat pel trauma de la guerra. Tots dos aporten profunditat i complexitat als seus papers, enriquint la narrativa amb les seves interpretacions.
El tràiler suggereix que la sèrie no només ofereix una història d’amor, sinó que també explora temes com la resistència, l’esperança i la solidaritat, presentant un missatge esperançador i emotiu que ressona amb l’audiència. A més, la sèrie ha estat elogiada per la seva capacitat de mostrar el contrast entre el pitjor i el millor de l’ésser humà, un aspecte que sovint captura l’atenció tant del públic com de la crítica.
La llum que no pots veure és una experiència cinematogràfica commovedora i visualment impactant, com es reflecteix en l’estètica del pòster oficial, que simbolitza la devastació de la guerra i les poca importància de les vides humanes davant tal context.
Per aquells interessats en drames bèl·lics i en relats que destaquen la capacitat humana d’amor i supervivència, aquesta minisèrie representa una alternativa emocionant i significativa.
La llum que no pots veure emergeix com una obra profundament humana i visualment captivadora. La decisió de Levy de contractar actrius amb discapacitat visual per a les dues versions de Marie-Laure no només és una acció lloable des del punt de vista ètic, sinó que també afegeix una autenticitat rarament vista en produccions similars. La presència de Ruffalo i Laurie aporta un contrast d’experiència i novetat al repartiment, enriquint la dinàmica en pantalla. A més, la direcció de Levy i el guió de Knight transformen una història que podria haver sigut una simple recreació històrica en una exploració més profunda de la condició humana sota circumstàncies extremes.
La possibilitat de veure la sèrie en català és, sens dubte, un plus.
La llum que no pots veure es presenta com una minisèrie imprescindible, amb un tractament respectuós i profund de la narrativa, una interpretació emotiva i una producció de gran qualitat. La sèrie sembla destinada a deixar una marca tant en el panorama televisiu actual com en els cors dels espectadors.
Segur que t’agradarà!
La ciutat de Saint-Malo, situada a la regió de Bretanya a França, serveix com a teló de fons significatiu per a gran part de “La llum que no pots veure”. La història transporta els espectadors a aquesta ciutat costanera, que alguna vegada va ser idíl·lica, però que durant la Segona Guerra Mundial es veu envoltada i a la fi ocupada pels nazis. La sèrie fa un treball excel·lent al recrear l’atmosfera d’aquesta època, plena de tensions i perillositat, alhora que captura l’essència d’un lloc que es converteix en refugi tant per a Marie-Laure com per al seu pare.
Aquesta elecció de localització no és només un detall històric, sinó que juga un paper vital en la narrativa, donant un context ric i profund a la lluita per la supervivència dels personatges. Saint-Malo, amb la seva bellesa natural i el seu patrimoni cultural, es transforma sota el pes de la guerra, convertint-se en una representació poderosa de com els llocs i les seves històries poden ser alterats per la tragèdia.
La llum que no pots veure esdevé així no només una representació de la resiliència en temps de guerra, sinó també un homenatge a la ciutat de Saint-Malo i als seus habitants, que van sofrir i van resistir durant aquests anys foscos. La sèrie convida a una reflexió sobre la importància del lloc i la memòria, oferint una finestra a un passat que, gràcies a la dedicació dels creadors i la força de la narrativa, es manté viu en la consciència col·lectiva.
La ciutat és molt maca.
La novel·la “All the Light We Cannot See” (títol original en anglès) d’Anthony Doerr, que va guanyar el Premi Pulitzer, és la base de la minisèrie “La llum que no pots veure”. La història està profundament arrelada en els detalls històrics i emocionals de la Segona Guerra Mundial, teixint les vides de la jove Marie-Laure, una noia francesa cega que fuig de la ocupació nazi amb el seu pare, i Werner, un jove soldat alemany encarregat de rastrejar la resistència. La novel·la és coneguda pel seu ric detall i les narracions intricades que expliquen la complexitat de la guerra des de perspectives úniques. El llibre ha rebut lloança per la seva bellesa literària i la seva capacitat de capturar la fragilitat i la força de l’esperit humà en temps difícils. La transició d’aquesta obra de la pàgina a la pantalla ha estat realitzada amb cura, mantenint l’essència de la història mentre es porta a la vida a través dels mitjans visuals.
En català, crec que no la tenim disponible. Us deixo l’enllaç per si li voleu donar un cop d’ull a la versió en castellà.
[+] novel·laEns recomaneu una novel·la, un llibre, una sèrie, una pel·lícula? Envia’ns les propostes per whatsapp.
Halloween és una festa que molts esperen amb il·lusió (sobre tot els més petits), amb la seva promesa de disfresses, dolços i decoracions espectaculars. Però, saps què pot fer que aquesta festa sigui realment terrorífica? No són les històries de fantasmes ni les pel·lícules d’horror, sinó les fòbies que moltes persones experimenten en aquesta època de l’any.
Imagineu-vos caminant per un carrer tranquil d’octubre. Les fulles cauen, i l’aire fresc t’acaricia la cara. Tot sembla perfecte fins que et trobes de cara amb la teva por més gran: un pallasso diabòlic, una aranya gegant, o potser la foscor impenetrable de la nit. Aquestes pors, per a alguns, van més enllà de simples esgarrifances; són fòbies que poden paralitzar.
Una fòbia no és simplement una por; és una reacció intensa i irracional que pot impedir que algú funcioni normalment. I quan la societat celebra allò que t’espanta, com es pot gestionar?
Un dels temors més comuns que ressorgeixen durant Halloween és la coulrofòbia, o la por als pallassos. Aquesta no és una rialla; la por és real i pot ser abrumadora, especialment amb la popularitat dels pallassos sinistres en aquesta temporada.
A més, no podem oblidar la nictofòbia, o la por a la foscor. Quan el sol es pon i les ombres creixen, la por s’apodera. La nostra ment comença a imaginar tot tipus de perillositats que s’amaguen en la penombra, alimentades pel que hem vist en pel·lícules o llegit en llibres.
Aquesta festa també pot desencadenar la tafofòbia, un terror abassegador a ser enterrat viu, originat en èpoques quan aquesta era una possibilitat real. Tot i que ara és una situació improbable, la por persisteix, ancorada en la idea del patiment extrem.
I què passa amb les aranyes, símbols freqüents d’Halloween? L’aracnofòbia, 🕷 o por a les aranyes, és una de les fòbies més prevalents arreu del món. Aquestes petites criatures poden provocar una ansietat extrema en algunes persones, fent que fins i tot la decoració més innocent sigui una font de terror.
Durant aquesta temporada, també ens trobem sovint amb esquelets, que poden desencadenar la esquelerofòbia. Encara que tots portem un esquelet dins nostre, la representació visual d’aquests com a símbol de mort pot ser profundament pertorbadora.
L’element més profund i filosòfic que porta Halloween és la tanatofòbia: la por a la mort. Aquesta festa, amb les seves arrels en commemorar els difunts, pot fer que reflexionem sobre la nostra pròpia mortalitat, una qüestió que pot ser extremadament angoixant.
Per a aquells amb fòbies específiques, Halloween pot ser particularment difícil. Per exemple, la fonofòbia, la por als sons forts, com trons falsos o crits inesperats en cases encantades, pot fer que aquesta temporada sigui un veritable desafiament.
Una altra por que pot augmentar durant aquesta època és la hemofòbia, o la por a la sang. Amb tantes decoracions i representacions gràfiques de violència, aquestes escenes poden ser gairebé insuportables per a algú amb aquesta fòbia.
La claustrofòbia, que és la por als espais tancats, també es pot intensificar, ja que moltes atraccions de Halloween, com laberints de bales de palla o cases encantades, poden tenir espais petits o multituds.
No hem de passar per alt la quiroptofòbia, la por a les rates penades, que són una icona de Halloween. Encara que generalment són inofensives, la seva sola presència pot ser suficient per enviar a algú amb aquesta fòbia en un estat de pànic.
Finalment, la samhainofòbia és la por a Halloween en si mateixa. Tot i que pot semblar estrany, aquesta fòbia és real per a aquells que l’experimenten. És com una tempesta perfecta, on totes les pors esmentades anteriorment es combinen en un esdeveniment anual que celebra precisament allò que els espanta.
Però, hi ha alguna manera de superar aquestes fòbies? Afortunadament, diuen que sí. Una de les estratègies més eficaces és la teràpia d’exposició, on la persona s’enfronta gradualment a la seva por en un entorn controlat, ajudant-la a gestionar la seva reacció. Compartir les teves pors amb altres que pateixen els mateixos temors pot ser extraordinàriament reconfortant i pot donar lloc a una sensació de força.
El murmuri constant de la gent ressona pels estrets carrers de Girona, pels gegants plataners… on els colors vius de les parades, els aromes de la gastronomia local i la música creen un tapís ric i vibrant que embolcalla les Fires de Girona i les Festes de Sant Narcís. En aquest escenari, un element inesperat es converteix en protagonistes: les mosques.
Les dites populars han capturat des de temps immemorials la essència de les cultures, transmetent la saviesa, l’humor i les observacions de generacions. I, sorprenentment, la modesta mosca hi té un paper destacat.
“A qui s’unta de mel, les mosques li corren darrera,” diu una veu experimentada, recordant-nos que allò que és dolç atrau inevitablement l’atenció. Aquesta imatge és palpable a cada racó de la fira, on els dolços tradicionals sedueixen grans i petits, mentre les mosques, inevitables, es converteixen en part del paisatge.
Sort que arriba Sant Narcís i se les emportarà! ja ho diu… “Quan s’octubre està finit, mor sa mosca i es mosquit“.
No obstant això, la presència d’aquests petits éssers no és merament anecdòtica. “L’àguila no caça mosques,” comenta un artesà, suggerint que les grans ments i els coratges valents se centren en objectius majors. Tot i això, ningú no pot negar l’astúcia i la persistència de la mosca, qualitats que ressonen en l’esperit emprenedor dels comerciants i artistes presents.
A mesura que ens endinsem en les festivitat, el refranyer català ens regala perles de saviesa, fetes llegendes. “Per Sant Narcís, cada mosca val per sis,” es pot sentir en els carrers engalanats, ara més de Halloween, que de Festa Major i tardor. Però ens adaptem.
Mentre el sol comença a posar-se, pintant el cel de tonalitats rosades i taronges, una dita ressona amb força: “Moltes mosques al sol i molts mosquits el capvespre, pluja esperen.” Els antics sempre han sabut llegir els senyals de la natura, i en aquesta ocasió, ens conviden a reflexionar sobre com, en la seva aparent insignificança, les mosques ens connecten amb els canvis del món que ens envolta.
La festa continua, i entre concerts, cercaviles i rialles, les dites sobre mosques teixeixen un fil invisible que ens uneix amb la tradició, la cultura i la comunitat. “S’agafen més mosques amb una cullerada de mel que amb un barril de vinagre,” recordem, una metàfora perfecta de la fraternitat i la dolçor de l’esperit que caracteritzen aquestes celebracions. Amb delicadesa i alegria tot és més fàcil. Deixeu la força pel concurs d’estirar corda.
Així, enmig de la festa, la humil mosca, a través dels refranys, es converteix en un pont entre el passat i el present, recordant-nos que, en la simplicitat de la vida quotidiana, s’amaga la veritable essència de la saviesa popular.
Acabem amb Totes les mosques tenen tos o Totes les mosques prenen tabaco. Sigueu únic i gaudiu.
Els dies 11, 12 i 13 ho podràs fer.
Demanar un desig.
Sobretot dissabte. Diuen que durant aquesta nit es podrà veure el major volum de Perseids.
A casa cada any les mirem. Segur que moltes vegades ho he dit. Sempre m’han fascinat aquests dies d’estiu. Les estrelles en general. No com… vull ser astronauta. Més aviat com… tanca la boca que entraran mosques. M’han fascinat
Sobre els Perseids avui he vist 3. (Un avui que poder serà etern. Un avui en el moment d’escriure això 😊).
3 vistes. 2 de llargues ( de les guais) , i una curta i difuminada. 3 llàgrimes de Sant Llorenç, 3 desitjos demanats.
Sempre s’ha de demanar un desig. És la norma no escrita dels estels.
Sobre els desitjos… sou dels que demaneu SEMPRE el mateix, o aneu acumulant peticions? Demaneu per vosaltres o més estil “salvem el món”.
Flashback:
De petit recordo, que moltes vegades demanava “que es compleixin tots els desitjos que tothom a demanat”. Mai vaig saber si es complien 🥰😜.
Somnis.
Tot val! Demaneu desitjos. Mireu estrelles. És gratis i segur que sereu més feliços.
Sobre les Llàgrimes de Sant Llorenç, algunes cosetes:
Sovint ens trobem amb noms curiosos en el món de l’astronomia, i els “Perseids” o “llàgrimes de Sant Llorenç” no són una excepció. Endinsem-nos una mica en la història d’aquestes denominacions.
Els Perseids reben aquest nom pel lloc del cel d’on semblen provenir, conegut com el radiant. Aquest punt està situat dins la constel·lació de Perseu. La tradició d’anomenar les plujes d’estels pel nom de la constel·lació on es localitza el seu radiant no és única d’aquesta pluja; és una pràctica comuna en l’astronomia.
Si durant la pluja mireu la constel·lació de Perseu, teniu més possibilitats de veure estels, i de demanar més desitjos.
El nom de llàgrimes de Sant Llorenç té un origen més local i cultural. Sant Llorenç, va ser un màrtir que va morir el 10 d’agost de l’any 258 dC (fa dos dies). Es diu que les llàgrimes d’estels que apareixen al voltant d’aquesta data representen les llàgrimes drenades pel sant. 😇
Si has arribat fins aquí, probablement estiguis tan fascinat per aquest esdeveniment com jo. El cel nocturn, amb tots els seus misteris, ens ofereix espectacles increïbles. I avui vull parlar-te d’un dels més brillants: les Perseides, o com ens agrada dir aquí, les “llàgrimes de Sant Llorenç”.
Abans parlaven de l’origen del noms d’aquesta Pluja d’Estels, però t’has preguntat mai d’on provenen aquestes estrelles fugaces que veiem cada agost? Tot això és gràcies al cometa Swift-Tuttle. Aquest cometa passa prop del Sol una vegada cada 133 anys. L’última vegada que va passar va ser l’any d’en Cobi i en Curro. Fes càlculs per la pròxima. 🤔
La màgia es produeix perquè, en cada passada, allibera pols i fragments que queden dispersos en el seu camí orbital.
Ara et deus estar preguntant: si el cometa passa cada 133 anys, per què veiem les Perseides cada any? Doncs bé, el que succeeix és que cada any la Terra creua la regió on aquests fragments han estat dispersats. Com una aspiradora còsmica, la nostra atmosfera atrapa aquests fragments, i voilà, una pluja d’estels per gaudir.
Diuen que la pols i aquests fragments són com grans de sorra. Però seran estil sorra de platja de Sant Pere Pescador? o més aviat gruixuda estil sorra de la platja de Blanes? o potser estil pedreta Port de la Selva?
El tamany dels fragments ho deixo per l’any vinent. Sempre he sentit que el tamany no importa. 🤭
Per gaudir al màxim de les llàgrimes, busca un lloc amb poca contaminació lumínica. Estira’t, si no et farà mal el coll 🙃, relaxa’t i deixa que el cel et mostri el seu espectacle. Un espectacle gratuït i inolvidable.
I recorda… amb cada estrella fugaç un desig.
Fins la pròxima aventura estel·lar o gironina.
Bon cap de setmana.
acrostico shakira i els seus fills
Un acròstic és una forma especial de poema o composició literària en què les lletres inicials, mitjanes o finals de cada línia o paràgraf, llegides en sentit vertical, formen una paraula o frase. És com una caça al tresor de paraules, on el veritable missatge s’amaga a la vista però només es pot veure quan saps on mirar.
Els acròstics han estat presents en la literatura des de l’època de l’antiga Grècia i han estat utilitzats per autors de tota mena per amagar missatges secrets, fer declaracions d’amor o simplement com una forma creativa d’expressar les seves idees.
Shakira ens ha sorprès recentment amb el seu últim tema, ‘Acròstic’. Aquesta cançó és una carta d’amor dedicada als seus dos fills, Milan i Sasha, fruït de la seva relació amb Gerard Piqué.
Però el que realment ens ha commocionat és el videoclip oficial de ‘Acròstic’. En ell, Milan i Sasha no només apareixen, sinó que es converteixen en veritables artistes. Mentre el més petit canta, el més gran toca el piano durant tota la cançó, mostrant una faceta que no coneixíem fins ara.
Després de la ruptura amb Gerard Piqué, Shakira ens va presentar quatre cançons plenes de missatges ocults i indirectes cap al futbolista. Ara, amb ‘Acròstic’, ens mostra la seva faceta més personal i maternal, compartint aquesta bella cançó i videoclip amb els seus dos fills, amb qui s’ha traslladat a Miami per començar una nova vida.
No dubtis a donar-li una ullada a ‘Acròstic’, la cançó que porta l’acròstic a un nou nivell i que ens mostra una Shakira més íntima i maternal que mai.
Famílies, no us perdeu el gran concert familiar del 10è aniversari d’Els Atrapasomnis aquest dissabte 22 d’abril a la Cellera!
Nascuts el 2013 amb l’espectacle “L’aventura de somiar”, Els Atrapasomnis han crescut i evolucionat al llarg dels anys. Amb els espectacles com “Amunt, amunt quina festa” i “L’hora dels somnis“, la companyia ha encisat a famílies amb les seves cançons i personatges únics com La Marieta Discoteca i en Rock el Cargol.
Aquest any porten “El Planeta Violeta“, el NOU àlbum del grup, és un treball que es desenvolupa tant a les escoles com en espectacles al carrer i teatres. Aquest espectacle enriquit inclou nous personatges que se sumen a la família, com ara en Bob el Pop, per acompanyar-nos en aquesta aventura.
Els Atrapasomnis, va començar la seva aventura l’any 2013 amb l’espectacle “L’aventura de somiar”, presentat com a duet. Entre 2015 i 2016, la companyia va afegir dos nous espectacles al seu repertori: “Amunt, amunt quina festa” i “L’hora dels somnis”, que coincideix amb la publicació del seu primer disc.
Després de l’èxit del seu primer llibre-disc, la companyia va publicar el seu segon treball, “Anem Amunt!!!”, un disc amb un missatge de cooperació i ajuda. Aquest nou treball va ser acompanyat d’un espectacle de gran format amb 7 músics i una gran escenografia.
Per commemorar el seu 10è aniversari, Els Atrapasomnis presenten el seu espectacle més gran i amb més repercussió social i pedagògica, “El Planeta Violeta”. Aquest quart disc del grup es treballa a les escoles, amb espectacles de carrer i teatres, i pretén fer una reflexió social sobre els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).
Al llarg d’aquests anys, personatges com en Rock el Cargol, la Serp Siseta, la Marieta Discoteca, la Foca Filomena, el Lloro Tomàs i el Tauró han fet les delícies del públic familiar, convertint-se en protagonistes de les cançons i aventures d’Els Atrapasomnis.
Aquest dissabte podreu conèixer un dels nous personatges que se sumen a la família, en Bob el Pop.
No us perdeu aquesta gran celebració d’Els Atrapasomnis a la Cellera el 22 d’abril! És una oportunitat única per gaudir d’un espectacle familiar ple de música, personatges i diversió.