Les mosques i el llegat de la saviesa popular: un viatge per les fires de Girona i les Festes de Sant Narcís
El murmuri constant de la gent ressona pels estrets carrers de Girona, pels gegants plataners… on els colors vius de les parades, els aromes de la gastronomia local i la música creen un tapís ric i vibrant que embolcalla les Fires de Girona i les Festes de Sant Narcís. En aquest escenari, un element inesperat es converteix en protagonistes: les mosques.
Les dites populars han capturat des de temps immemorials la essència de les cultures, transmetent la saviesa, l’humor i les observacions de generacions. I, sorprenentment, la modesta mosca hi té un paper destacat.
“A qui s’unta de mel, les mosques li corren darrera,” diu una veu experimentada, recordant-nos que allò que és dolç atrau inevitablement l’atenció. Aquesta imatge és palpable a cada racó de la fira, on els dolços tradicionals sedueixen grans i petits, mentre les mosques, inevitables, es converteixen en part del paisatge.
Sort que arriba Sant Narcís i se les emportarà! ja ho diu… “Quan s’octubre està finit, mor sa mosca i es mosquit“.
No obstant això, la presència d’aquests petits éssers no és merament anecdòtica. “L’àguila no caça mosques,” comenta un artesà, suggerint que les grans ments i els coratges valents se centren en objectius majors. Tot i això, ningú no pot negar l’astúcia i la persistència de la mosca, qualitats que ressonen en l’esperit emprenedor dels comerciants i artistes presents.
A mesura que ens endinsem en les festivitat, el refranyer català ens regala perles de saviesa, fetes llegendes. “Per Sant Narcís, cada mosca val per sis,” es pot sentir en els carrers engalanats, ara més de Halloween, que de Festa Major i tardor. Però ens adaptem.
Mentre el sol comença a posar-se, pintant el cel de tonalitats rosades i taronges, una dita ressona amb força: “Moltes mosques al sol i molts mosquits el capvespre, pluja esperen.” Els antics sempre han sabut llegir els senyals de la natura, i en aquesta ocasió, ens conviden a reflexionar sobre com, en la seva aparent insignificança, les mosques ens connecten amb els canvis del món que ens envolta.
La festa continua, i entre concerts, cercaviles i rialles, les dites sobre mosques teixeixen un fil invisible que ens uneix amb la tradició, la cultura i la comunitat. “S’agafen més mosques amb una cullerada de mel que amb un barril de vinagre,” recordem, una metàfora perfecta de la fraternitat i la dolçor de l’esperit que caracteritzen aquestes celebracions. Amb delicadesa i alegria tot és més fàcil. Deixeu la força pel concurs d’estirar corda.
Així, enmig de la festa, la humil mosca, a través dels refranys, es converteix en un pont entre el passat i el present, recordant-nos que, en la simplicitat de la vida quotidiana, s’amaga la veritable essència de la saviesa popular.
Acabem amb Totes les mosques tenen tos o Totes les mosques prenen tabaco. Sigueu únic i gaudiu.
